Bioeconomia
La dissertació d’en Francesc Cano va ser magistral. El
director de Transferència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de
Catalunya va explicar, senzill i planer, que el futur passarà, per pura
necessitat econòmica, a través de la gestió dels recursos forestals.
L’abandonament dels boscos que s’ha produït, durant el
segle XX, a Catalunya, ha augmentat la seva massa forestal fins a extrems
preocupants, l’exagerat increment de l’evapotranspiració que emana d’ells produeix
dos fenòmens negatius: agreuja l’escassedat d’aigua i augmenta el perill
d’incendi a extrems molt perillosos.
El sistema capitalista lliberal ha cercat, a través d’un transport
barat, la compra de fusta a països més al nord. Això ha produït el conseqüent abandonament
dels nostres boscos. Ningú els neteja. Les empreses que transformaven la fusta han
desaparegut, deia Simó Serra, de la Coop. Bosquerols de gestió forestal. Tot ve
de fora. Ara, amb un transport cada vegada més car i l’escassedat de fusta a
escala europea, s’intenta cercar una solució de proximitat: gestionar els
arbres que tenim a casa. La visió de futur, curiosament, ens porta al retorn al
passat, a una gestió forestal d’economia circular: la bioeconomia.
Tot i que emprar la biomassa per generar energia no és
aconsellable si no és de proximitat. És ideal al Pirineu, on les poblacions
estan envoltades de boscos. Està bé tenir calefacció de biomassa per evitar el
consum de gas, però no per indrets allunyats dels sistemes forestals.
Com a exemple de bona utilització, Eva Plazas, enòloga, exposava
que al celler Vilarnau generaven una despesa de 35.000€ de consum de gasoli
anual, a l’instal·lar una caldera de biomassa, alimentada pels boscos veïns, la
factura s’ha reduït a 8.000€, amb una considerable reducció d'emisions de CO2.
El
repte va més enllà, i es troba en el sector de la construcció, que genera el
30% de les emissions de CO2 global. Aquest anirà abandonant el formigó i el
ferro -escassedat, encariment de preus i greu impacte ambiental- per la fusta.
A Barcelona ja es comencen a veure edificis d’alçada construïts amb fusta amb moltes
avantatges en quan a durabilitat, seguretat i facilitat de construir.
Gemma
Juncosa, tècnica forestal de Som Bosc de la mancomunitat Penedès-Garraf, expressava
la necessitat d’una gestió forestal, no tant per combustible com per molts
altres usos, des de l’adob agrícola al sector del moble, la construcció o el tèxtil. Tots coincidien
amb la necessitat d’introduir la ramaderia extensiva per gestionar-lo,
aconseguint tancar el cercle de l’economia circular: bosc, matèria primera, de
la que s’extreu energia, producció de bens i aliment a un preu assequible que
ens proporciona la natura a prop de casa.
El
debat va donar la talla. Mig centenar de persones van seguir amb interès una
jornada organitzada pel CEPvi, amb la sagaç batuta de la seva presidenta, la
bretona Soazig Darnay. Llàstima que l’escassedat de mitjans va impedir
transmetre aquesta tertúlia per streaming, molta gent d’arreu de Catalunya es
va interessar per assistir-hi.
Sens
dubte estem parlant de futur. Els dubtes que varen sorgir, però, eren de si l’Administració
estarà a l’alçada que li correspon als temps que toca viure.
Comentaris