Renaixement o Decadència

 

Quan Miquel Àngel assumeix l’escultura del David, ho fa sobre un bloc de marbre de Carrara que ha sofert moltes vicissituds, intervencions i destrosses. Ell té clar que dins d’aquell tros de pedra hi ha l’ànima d’en David preparat per derrotar el gegant Goliat. Adapta la figura al prisma deformat  i esdevé -a part de ser considerat una obra mestra- el símbol de la llibertat democràtica de Florència en front de la dictadura teocràtica d’en Savonarola.

Salvant les diferències en el temps, l’espai i el context polític, no deixa de ser interessant el paral·lelisme amb la vegueria Penedès.

Simbòlicament, el bloc de Carrara és el nostre contenidor -els límits geogràfics-. Sabem que dins hi ha l’ànima del nostre David -el projecte territorial- i que l’encert en la seva realització pot esdevenir el símbol d’una nova manera de gestionar-nos com a país. Per això cal saber emprar les eines que ens proporcionen, com el cisell del Pla Territorial Penedesenc.

Els que hi hem participat, des de la consecució del bloc de marbre -l’àmbit geopolític del nou Penedès-, sabem que podem assolir una obra mestra si tenim en compte que estem situats en l’epicentre d’aquesta Florència renaixentista -la  macro regió metropolitana-. Ser un territori en lluita contra la crisi climàtica, el fals ‘progrés’ i els abusos del poder neocapitalista, pot arribar a ser l’inici del renaixement del nostre país.

Tot i que hauríem de resoldre l’escassedat de tres factors necessaris per portar-ho a terme: l'aigua, la cultura ambiental i la coordinació territorial, que a hores d’ara estem lluny d'assolir-los.