Els camins del riu

 

La segona tertúlia del CEPVÍ a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, el dimarts passat, va mostrar les expectatives que els nostres paisatges ofereixen a l’economia turística. Sota el títol: “El Patrimoni de l’aigua i el turisme del vi”, els tertulians varen anar descobrint territoris desconeguts, per a molts, fins ara: la bellesa dels paisatges de l’aigua. Els cursos fluvials i les construccions que la humanitat ha anat construint, al pas de l’aigua i al llarg del temps. Ara, la recuperació necessària d’aquest patrimoni obre noves perspectives econòmiques més enllà de l’enoturisme.

D’entre tots els projectes debatuts, destaca el projecte de “el camí del riu, una iniciativa dels sis municipis que voregen el Riudebitlles i que tot i l’estat incipient i de les dificultats pròpies d’una iniciativa pública local, és un model a seguir i a impulsar per part del Territori. L’Anoia, amb un projecte desenvolupat com a via blava per part de la DIBA. El Foix amb el seu trajecte cap el mar amb els canals de rec agrícola en desús. La riera de la Bisbal al Baix Penedès, amb el reciclatge de l’aigua de la depuradora comarcal. Tots ells són projectes potencials de camins de l’aigua, amb una doble missió: contribuir a l’economia del territori a través d’un gran projecte turístic i preservar i potenciar aquests ecosistemes ambientals que, durant bona part del segle XX, han estat menys tinguts.

Projectes necessaris dels que caldrà tenir cura, ja que són paisatges relacionats amb les venes del territori que generen un ecosistema ric i delicat, imprescindible per a la nostra subsistència.

Iniciatives d’aquesta sensibilitat i amplitud creen riquesa, empoderen a la gent del territori i, de mica en mica, a part de prendre consciència de la importància de l’aigua davant la sequera imminent, construeixen un model territorial harmònic i sostenible.  

Aquestes però corren el perill de ser engolides pels macro projectes dels macro polígons i les macro empreses alienes a les sensibilitats territorials, que indelicadament s’apropien d’aquets paisatges (per a ells només són una marca), sense contribuir al benestar i a la riquesa ambiental del territori i la seva gent. Mentre, el debat del Pla Territorial per cercar un model que generi riquesa sense destruir els nostres paisatges, segueix arraconat per l’Administració.

El Congrés d’Art i Paisatge, organitzat pel CEPVÍ, aquesta primavera, es dedicarà enterament a l’aigua com a recurs finit dins d’una sequera perllongada de l’escalfament global, com a reciclatge i estalvi. Es tractarà la seva qualitat i com estalviar-la i s’exposarà la seva magnànima dimensió amb intervencions artístiques dins dels nostres paisatges. El Congrés pretén contribuir amb una gota d’aigua el debat en que està immers el territori de la vegueria Penedès.

L’aigua, si la sabem valorar i aprofitar, pot marcar el camí del futur del nostre territori.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Penedès al centre de l’Univers

El monstre Noatot

El Baix Penedès, existeix!