El Baix Penedès, existeix!

 

Aquesta frase, llançada, a finals d’any, als mitjans, per un grup d’ajuntaments del sud penedesenc, com a reivindicació de l’abandó en que les Administracions Superiors mantenen a la comarca, té la seva part de raó, no d’ara, sinó de fa molt temps. Com bé diuen, liderant l’atur i el creixement demogràfic català més alts, gràcies a formar part del cul de sac metropolità.

Mentre el boom de la construcció va generar ingressos, ningú en parlava d’aquesta crisi. I ara, quasi per inèrcia, molts consistoris segueixen aprovant plans residencials, concedint llicències per la construcció, com si el problema no anés amb ells. Mentre, les poques indústries que poblen la comarca, se’n van.

De qui és culpa? Ningú se’n fa càrrec. Uns responsables reclamen a altres responsables. I aquests, no en fan ni cas. Deuen pensar, amb un PIB per sota terra, què voleu? Prefereixen invertir en comarques que en treuen rendiment.

És estrany que tenint la possibilitat d’aliar-se amb sectors econòmics, polítics i socials, (com és el cas del Pla Territorial, per exemple) que augmentarien les seves capacitats de trobar solucions solidaries amb els  territoris veïns, aquests mandataris, optin per seguir demanant en solitari, el ‘manà del cel’, que no arriba.

Intueixo que apostar per un Pla Territorial d’aquesta magnitud, posa al descobert les mancances d’una manera de gestionar el territori, fins ara, insostenible.