El setembre i la nit

Tan prompte vaig saber d’ell vaig anar corrent a la llibreria Mitjans del Vendrell (res de correu electrònic) me’l vaig llegir en un cap de setmana. Vaig plorar. La Maica Rafecas era la causant, amb el seu llibre “El setembre i la nit”. Per fi la literatura tenia com a protagonista de fons al Baix Penedès!

El llibre, per a mi tenia moltes més cares que un lector fora de context. Jo era un dels protagonistes! No com a individu, sinó formant part d’un col·lectiu que sense nombrar-lo (la plataforma social contra el Logis Penedès “No fem el Cim”) sorgeix en un context diferent però identificable. 

A més d’un capítol dedicat a les Madrigueres (aquí sí amb el nom autèntic), sorgeixen indrets entranyables, com l’Hostal (on vaig anar a ioga durant més d’una dècada), Gimenelles, Sant Jaume, Llorenç. Per damunt d’aquests paisatges apareix la solitud del personatge central, l’Anaïs. La revolta contra un món descarnat, venut al falç progrés dels polígons logístics. La memòria de les terres que l’avi s’estimava (el passat) i que el pare volia vendre (el present) i l’Anaïs, representant el futur i la connexió amb les arrels d’una terra, unes tradicions i uns valors que, el desenvolupament “a l’americana”, ha destruït per complet i que  ella intenta refer malgrat el context social desfavorable. La lluita de la dona per reivindicar el seu paper en les decisions d’una realitat canviant d’un món encara ancorat en els tabús ancestrals. L’emigració, la immigració dos cares d’una crisi econòmica en un territori que no ha sabut trobar el seu destí.   

El dia de la presentació del seu llibre al Vendrell, li vaig expressar els sentiments que em va desencadenar la lectura del seu llibre. Vaig comentar-li que trobava una connexió amb tres personatges, enfrontats amb el seu destí, que lluiten o es troben en circumstàncies semblants. “Revolta” de Pous i Pagès; “La mort del comanador”, d’Harumi Murakami i “La ciutat de Mal” de Jaume C. Pons Alorda. Ella em comentava que no havia llegit cap dels tres, però, encuriosida pel que li vaig comentar, se’ls llegiria.

Bones Festes! i Bones Lectures.. en Cat. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cunit, la joia daurada

La Mònica té un turó

L'aigua i les Madrigueres