Petit País Pagès


Cal Vies-Sant Marçal

Al nostre país hi ha una gran corrent d’opinió capficada en posar polígons logístics com a sortida de la crisi, a costa de l’espai agrícola. Quan desapareix qualsevol activitat econòmica, correm-hi tots a apartar les vinyes per posar polígons amb parcel·les grans. Tanta urgència en urbanitzar polígons, si no sabem què posar-hi? 

Logo del Pla Territorial del Penedès
Mentrestant, el Pla Territorial està parat. Fa 7 anys que es va iniciar i ni l’estudi econòmic i ni el d’impacte ambiental -determinants per saber el camí a seguir- s’han redactat. No sorprèn, és una tàctica habitual: alentir un pla per tenir temps a resoldre els “interessos particulars”. I tot a costa de la ventafocs del territori: el paisatge agrícola. El valor del qual, per a molts es concentra en una frase: “Oh! Que maco!”. Però, la gent comença a descobrir que el paisatge agrícola és alguna cosa més. És sostenible, genera activitat econòmica propera, ecològica, de qualitat i, sobretot, transversal. Ens alimenta i ens proporciona un entorn sa i, molt important, genera cultura i integració social. 

Can Feixes
L’aposta per la defensa del paisatge agrícola per part de moltes organitzacions i empreses del territori evidencia la importància d’aquests meravellosos entorns. Demanden que deixi de ser un mite menystingut i passi de ser, una senzilla postal turística, a convertir-se en una realitat respectada i valorada i esdevingui el pal de paller del futur d’aquest petit país penedesenc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cunit, la joia daurada

La Mònica té un turó