Foc i tempesta

Els canvis en la cúpula del poder produeixen efectes aparents. El flamant Delegat del Govern es treu un as de la mànega i desempolsa el repetit i invisible projecte d’ampliació de l’IDIADA sobre els terrenys del Logis que, fa temps, el ‘carismàtic’ alcalde de Banyeres, ja ho havia intentat.

El recent Director General de Territori es reuneix amb les alcaldesses del Garraf per parlar del Pla Territorial. Es veu que no queda clar què és això de la vegueria. Sobretot per algun sector industrial que no s’hi sent representat.

El vibrant i intens debat a Participa Gencat, on molts de nosaltres vàrem assistir, va ser un autèntic primer pas del Pla Territorial -d’aquesta oblidada vegueria- per apropar-se a la gent.  

D’aquí es varen extreure alliçonadores  conclusions dignes de tenir-se en compte sobre com construir un país. Ah! Però això no agrada a la cúpula. Els manaires van a la seva. Giren la cara a aquest debat, tot i haver estat la pràctica més encertada que s’ha apropat mai a una participació ciutadana ben gestionada. De cul al Penedès, de cara a les empreses que utilitzen les terres agrícoles com a catifa de les seves insostenibles i privatives activitats.

Ni una mirada a l’extingida pagesia, ni una mirada al futur agroalimentari. Per mantenir-se al present, segueixen pensant en passat. Mentrestant, el paisatge crema. Amb quina tempesta apagarem el foc?  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cunit, la joia daurada

La Mònica té un turó