Mas Madera!

Aquesta famosa frase atribuïda als germans Marx segueix essent vigent avui dia. Al tren no hi ha carbó i, per no parar, cremen els vagons.

Aquí, al nostre país, molts dels nostres governants  segueixen cremant els vagons del tren on viatgem, tot i sabent, perfectament, que, el fet de córrer, no ens fa avançar. Sobretot (i bona part dels viatgers ho sabem) que, seguir corrent en aquesta direcció, ens porta a un carrer sense sortida, on ens quedem sense el més valuós del nostre territori: el paisatge agrari i natural (els vagons del tren). 

Logística comercial sobre vinyes a Masquefa. Logística asiàtica al Penedès. Supermercats sobre els últims aiguamolls a Cunit. Inversions desequilibrants del sistema turístic, a Sant Pere de Ribes. Grans parcel·les industrials sense sentit a la Conca d’Òdena. Parcs fotovoltaics i eòlics sobre l’espai agrícola. Apostes per la indústria química a Banyeres i, ara, a més, noves ampliacions industrials a Subirats, sobre els preciosos meandres del riu Anoia, i seguim..

Què porta als governants a transgredir la responsabilitat que se’ls hi ha atorgat, de cuidar els nostres paisatges? El benefici personal? La miopia política? L’ego frustrat? Poc importa ara analitzar-ho. Si l’opció de votar cada 4 anys no resulta efectiva cal manifestar, públicament i col·lectiva, el nostre rebuig a aquestes males pràctiques polítiques que ens poden portar a la ruïna. I, a mi, no em dona la gana que ens cremin els vagons!

Foto dels meandres de l'Anoia ocupats pels polígons industrials. En vermell el nou, al Pas de Piles