Aparença i Essència

 

Durant els anys vuitanta, qualificar d’ecologista a una persona o un grup tenia un significat, eren pocs, uns quants activistes que defensaven el medi. 

La definició sempre anava acompanyada d’un qualificatiu, o utòpic: “idealista”; o despectiu: “putos”, posant de relleu que eren quatre eixelebrats que anaven en contra del sistema establert i no feien més que molestar. 

Ara, a l’inici dels 20, en plena crisi climàtica, una gran part de la societat creu que s’ha d’actuar amb contundència per evitar el desastre ambiental. Fins i tot, els Estats i les altes esferes polítiques defensen i promocionen, invertint esforços i diners, per evitar la catàstrofe. 

En aquest context, definir a un moviment social (SOSPENEDÈS) d’ecologista, amb connotacions pejoratives (com acaben de declarar algunes organitzacions empresarials penedesenques), planteja el dubte de, què volen dir? Dona la sensació que, al desmarcar-se d’uns conceptes que són predominants en una societat informada i culta, conscient de la situació mediambiental, s’acaben situant fora de joc, amb el risc de ser tatxats d’immobilistes.

Són negacionistes? O ho fan perquè no s’atreveixen a donar el pas i adaptar les seves activitats empresarials a la cultura de la nova realitat? Al debat del Pla Territorial se’ls ha trobat a faltar. Nosaltres hem fet una proposta ferma, els invitem a criticar-la i a oferir alternatives. Encara hi som a temps.