Mutem

 

Estem davant d’una evidència que ens commou i que ens deixa astorats. Tot s’està desmuntant, des de la política a la sanitat. Ho deia José Luís Parise, ho diu l’astrologia, estem passant de l’era Peixos a l’era Aquari. De l’espiritualitat a la racionalitat. De la poesia a la robòtica. Del col·lectiu a l’individu. Els mòbils ens aïllen del que tenim al costat i ens comuniquen a llarga distància. Les estructures cauen, ningú confia amb el poder com a pare protector. Tothom es pregunta a qui votar el febrer i, la majoria, no ho sabem. Ens organitzem de nou des de baix. Adquirim la soltesa d’un adult. Ja no creiem en déus, creiem amb un mateix. Espavila’t! Hem entrat en el regne de la freda raó. No veus que hem deixat enrere les grans manifestacions col·lectives! Era l’adéu nostàlgic. Ara hi ha introspecció. L’estrès, la crisi del canvi. Arriba el fer les coses per un mateix. De lluitar pel que un vol, no pel que un creu, i, si algun veí té els mateixos interessos, t’hi alies i formes un grup. El romanticisme ha desaparegut definitivament. No és tant greu, a aquestes alçades, tots ho sabem, no és la fi de res, és la mort d’un estadi de coses que ha perdut vigència. Als grans ens costa. Els joves tenen el cervell organitzat d’una altra manera. I, tranquils, la gent seguirà estimant. Però, allò que vàrem viure amb els nostres propis ulls, ja forma part del miratge de la història.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un far a Cunit

Vidres trencats

Infraestructures Pla Territorial Penedès