L'entrevista

 

El dilluns passat vàrem tenir l’honor, junt amb el Cuyàs, el Simòn i el Pep Solé d’Òdena, de parlar amb el Conseller de Territori (no goso dir: i  Sostenibilitat), junt amb els seus col·laboradors més íntims, sobre el Pla Territorial del Penedès. Les expectatives d’arribar a algun acord, tot i transcórrer en un clima distès i educat (excepte la meva intervenció, un pel arrauxada, ho reconec), es varen esmorteir. Dels punts claus estratègics sobre el Penedès, cap coincidència. Ni moratòria, tot i anunciar-se per la premsa la de la Costa Daurada; ni el reconeixement del fracàs del Pla director de la Conca d’Òdena sobre els polígons industrials, el qual, personalment, qualifico de malbaratament i carga de profunditat a la coherència del Pla Territorial. Tampoc, reconèixer el nyap logístic d’intentar enquibir, com sigui, els trens internacionals de mercaderies per la línia de rodalies. Quan el Cuyàs els hi proposava una alternativa de variant per fora del sistema metropolità, el Conseller es defensava dient que ara no podien parar el món, dissenyar una alternativa, construir-la i tornar a engegar-lo. Han passat 16 anys des del pla del Logis. Si hi haguessin pensat aleshores, ara no faria falta tenir que parar el món. La barrera invisible que esperàvem fondre, no desapareix. El món es divideix entre els que el veuen a través del continent i els que ho fan des del contingut.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un far a Cunit

Vidres trencats

Infraestructures Pla Territorial Penedès