L'entrevista
El dilluns passat
vàrem tenir l’honor, junt amb el Cuyàs, el Simòn i el Pep Solé d’Òdena, de
parlar amb el Conseller de Territori (no goso dir:
i Sostenibilitat), junt amb els seus col·laboradors més
íntims, sobre el Pla Territorial del Penedès. Les expectatives d’arribar a
algun acord, tot i transcórrer en un clima distès i educat (excepte la
meva intervenció, un pel arrauxada, ho reconec), es varen esmorteir. Dels punts claus estratègics
sobre el Penedès, cap coincidència. Ni moratòria, tot i anunciar-se per la
premsa la de la Costa Daurada; ni el reconeixement del fracàs del Pla director
de la Conca d’Òdena sobre els polígons industrials, el qual, personalment,
qualifico de malbaratament i carga de profunditat a la coherència del Pla
Territorial. Tampoc, reconèixer el nyap logístic d’intentar enquibir, com
sigui, els trens internacionals de mercaderies per la línia de rodalies. Quan
el Cuyàs els hi proposava una alternativa de variant per fora del sistema
metropolità, el Conseller es defensava dient que ara no podien parar el món, dissenyar
una alternativa, construir-la i tornar a engegar-lo. Han passat 16 anys des del
pla del Logis. Si hi haguessin pensat aleshores, ara no faria falta tenir que
parar el món. La barrera invisible que esperàvem fondre, no desapareix. El món
es divideix entre els que el veuen a través del continent i els que ho fan des
del contingut.
Comentaris