Desplanificar




Plànols cromàticament ben dissenyats. Línies fines i ondulades formant futures traces d’autopista desenvolupista -el 4 art. cinturó per  Vilafranca i més enllà fins El Vendrell-. La sinuosa corba d’un tren que connecta la costa amb l’interior, ideal recorregut turístic pel Penedès. Zones industrials i logístiques persistentment imposades -El Logis i la Conca- dibuixades, amb petites rodonetes gris perla, quasi imperceptibles sobre el fons gris del plànol i Cal Vies, de delicat rosa pàl·lid. Ratlletes grises, pel sòl no delimitat de l’autòdrom de Ribes. Taques grises en el sòl urbà consolidat del pla de Mar. Veritable fresc renaixentista representant els criteris del Pla Territorial. Tot amanit amb frases i conceptes com: “diversitat territorial”. “Model sostenible i resilient al canvi climàtic”. “Integrar transversalment el paisatge”. ”Planificar els espais oberts de manera proactiva i estratègica”. “Moderar el consum de sòl..”  I jo, com Ulisses, lligat al pal major, per evitar caure en la temptació del cant d’aquestes sirenes, encisat  amb tanta falsa poesia que envolta i es cuina en aquest Pla. Sento que és la definitiva vampirització metropolitana del Penedès. De vegades em pregunto, que seria millor no planificar més i resoldre solets els problemes que tenim i que anem posposant en espera del Pla autèntic que mai arriba. I si arriba, ho fa tard i malament.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un far a Cunit

Vidres trencats

Balles RAP?