Utopia ciutadana



Ningú s’atreveix a revisar el Pla General Metropolità -PGM-. Redactat fa 40 anys, s’ha convertit en un monstre, no només per la complexitat farragosa que ha adquirit, sinó per la dificultat en introduir els remeis pal·liatius dels efectes devastadors que la crisi climàtica i energètica estan generant -augment de 1,7oC, reducció del 8% de les precipitacions, més sequera i més aiguats extrems i la pujada d’1 metre del nivell del mar-.
Sota l’ambiciós títol de “Ciutadania, sectorsprofessionals, societat civil organitzada i ajuntaments estan cridats aparticipar activament en el disseny del futur Pla Director Urbanístic Metropolità-PDUM- impulsat per l’AMB”, neix un pla que pretén ser la taula de salvació del PGM.
En aquest debat del PDUM, s’originen les alquímies necessàries, amb la llibertat d’elucubrar com s’imagina la gent l’hàbitat futur, per, després, fondre, en un gresol comú, les propostes més utòpiques, en la realitat Metropolitana.
A la vegueria Penedès, en canvi, des del Departament de Planejament i Sostenibilitat, remen en sentit contrari. Ni Pla director participatiu, ni Pla Territorial, encallats en les operacions fragmentades i tòxiques, intentant colar les últimes escorrialles de la nociva especulació urbanística. Quan, l’Administració, assumirà la realitat de les demandes ciutadanes del Penedès? Aquí, des de fa temps, ja hi estem treballant intensament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Retorn al passat

El monstre Noatot

El Penedès al centre de l’Univers