Utopia ciutadana
Ningú s’atreveix a revisar el Pla General
Metropolità -PGM-. Redactat fa 40 anys, s’ha convertit en un monstre, no només
per la complexitat farragosa que ha adquirit, sinó per la dificultat en
introduir els remeis pal·liatius dels efectes devastadors que la crisi
climàtica i energètica estan generant -augment de 1,7oC, reducció
del 8% de les precipitacions, més sequera i més aiguats extrems i la pujada d’1
metre del nivell del mar-.
Sota l’ambiciós títol de “Ciutadania, sectorsprofessionals, societat civil organitzada i ajuntaments estan cridats aparticipar activament en el disseny del futur Pla Director Urbanístic Metropolità-PDUM- impulsat per l’AMB”, neix un pla que pretén ser la taula de salvació
del PGM.
En aquest debat del PDUM, s’originen les
alquímies necessàries, amb la llibertat d’elucubrar com s’imagina la gent
l’hàbitat futur, per, després, fondre, en un gresol comú, les propostes més
utòpiques, en la realitat Metropolitana.
A la vegueria Penedès, en
canvi, des del Departament de Planejament i Sostenibilitat, remen en sentit
contrari. Ni Pla director participatiu, ni Pla Territorial, encallats en les operacions
fragmentades i tòxiques, intentant colar les últimes escorrialles de la nociva especulació
urbanística. Quan, l’Administració, assumirà la realitat de les demandes
ciutadanes del Penedès? Aquí, des de fa temps, ja hi estem treballant intensament.
Comentaris