Temps de canvis


Tot va molt ràpid. El divendres hauran passat coses que invalidaran el que he escrit el dilluns. Per això ho he de fer seguint l’estela del més enllà, saltant per damunt dels esdeveniments que succeeixen ara.

Mentre la situació política de Catalunya esdevé una olla a pressió, els mortals d’aquest territori, acostumats a una dècada de lluites; d’adquirir coneixements sobre la democràcia, l’economia; experiències sobre la lluita pacífica, la defensa dels drets humans, etc.. no deixem d’aplicar-ho als fets de la vida quotidiana.

Parlo per tota la gent que m’envolta. La que conec de fa temps, la que acabo de conèixer. La veig forta, enèrgica, capaç de trencar cadenes, d’arrencar estaques. Convençuts que és avui el moment que cal torçar. Expulsar-nos les rèmores del passat que es resisteixen a desaparèixer.

Volem un altre país, i un altre territori. No es lluita només per un objectiu, es lluita per molts: un canvi de paradigma, un altre concepte, una altra gestió, un altre sistema de fer les coses. Ja no valen pedaços. Val, un altre sistema.

Pensar, per primera vegada, en la utopia d’una regió agroalimentària a la Vegueria Penedès, és atrevir-se a una revolucionària manera de fer país, una altra manera de gestionar-nos, fora de misèries productives contaminats, de baixos preus del raïm. Lluny de monarquies, lobbis i multinacionals.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

El paisatge d’un amic

IDIADAGRÍCOLA