Temps de canvis
Tot va molt ràpid. El divendres hauran passat coses que
invalidaran el que he escrit el dilluns. Per això ho he de fer seguint l’estela
del més enllà, saltant per damunt dels esdeveniments que succeeixen ara.
Mentre la situació política de Catalunya esdevé una olla a
pressió, els mortals d’aquest territori, acostumats a una dècada de lluites; d’adquirir
coneixements sobre la democràcia, l’economia; experiències sobre la lluita
pacífica, la defensa dels drets humans, etc.. no deixem
d’aplicar-ho als fets de la vida quotidiana.
Parlo per tota la gent que m’envolta. La que conec de fa
temps, la que acabo de conèixer. La veig forta, enèrgica, capaç de trencar
cadenes, d’arrencar estaques. Convençuts que és avui el moment que cal torçar.
Expulsar-nos les rèmores del passat que es resisteixen a desaparèixer.
Volem un altre país, i un altre territori. No es lluita
només per un objectiu, es lluita per molts: un canvi de paradigma, un altre
concepte, una altra gestió, un altre sistema de fer les coses. Ja no valen
pedaços. Val, un altre sistema.
Pensar, per primera vegada, en la utopia d’una regió
agroalimentària a la Vegueria Penedès, és atrevir-se a una revolucionària
manera de fer país, una altra manera de gestionar-nos, fora de misèries
productives contaminats, de baixos preus del raïm. Lluny de monarquies, lobbis
i multinacionals.
Comentaris