Com el Sud del Penedès, res de res

He tingut un somni. Apareixen uns trilers i, amb els seus cubilets, m’intenten ensarronar. No, gràcies, mai jugo  cap joc d’atzar, a excepció del de la vida. Ells insisteixen, em diuen que és l’única possibilitat de subsistir, de sortir del clot on ens trobem, jugant a endevinar en quin cub es troba el futur del Penedès.

En un hi ha la logística, en l’altra la logística situada més al sud i la tercera es troba barrejada amb incentius i promeses no complertes. Ja hi tornem! Estic suant. Perquè em feu jugar a un joc que no vull? Em contesten: perquè la majoria dels manadors surenys ho volen així.

M’insisteixen en que no sigui tant sorrut. A les terres del Sud hi ha moltes famílies que passen gana i vendre’s la terra als de fora és l’única solució. Accepta!

Em confessen que la nostra misèria ja ve de lluny, de la incapacitat de trobar solucions, tot i que n’hi ha. Ara, com qualsevol família vinguda a menys, hem de vendre la casa i anar a lloguer.

Els hi contesto que jo no vull ser còmplice de matar la gallina, prefereixo els seus ous ecològics que vendre-la per unes monedes de plata. Denuncio la falsa  veritat dels qui utilitzen l’argument de l’atur per amagar la seva incompetència.

De sobte, de darrera dels trilers, m’apareixen els mors vivents i se’m tiren a sobre. Sort que ja ho havia previst i trec la meva kalashnikov que li havia comprat al rei. Quin malson!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

El paisatge d’un amic

IDIADAGRÍCOLA