30/4/16

Avatar

Havíem quedat al bar de l’estació de Vilafranca amb la Carmina per una entrevista.
Es deia Anna, universitària, i feia una tesis sobre el Logis Penedès. Portava preguntes manuscrites que ocupaven tota una fulla de paper. A mesura que les anava desgranant escrivia les respostes en una altra fulla. Semblava un notari, aixecant acta, indiferent a les expressions, a vegades fora de context,  que els dos vells activistes expressàvem recordant una llarga dècada transcorreguda de lluites en defensa d’un territori que encara avui dia no han reeixit.

L’equànime i profunda mirada constatava un canvi generacional. Sorprenia l’objectivitat de les preguntes amb la espontaneïtat de les respostes.

Avançada l’entrevista començà a parlar d’ella. Els seus estudis sobre una nova economia basada en l’ecologia, l’interès per la neteja del fons marí. la necessitat de canviar el concepte mecanicista del món basat en l’explotació de la terra.

Al sortir fora, els llums de la plaça ja estaven encesos. A l’acomiadar-nos va parlar dels animals i de la seva relació amb els cavalls.
Cuidava d’una egua.

Llavors,  entre els contrallums blavosos del vespre,  vaig entreveure l’especial perfil de la seva cara i li vaig dir: “Sembles un Avatar”. “Sí –digué- no és el primer que m’ho diu” .

Vaig arrancar el cotxe pensant que tot i perdre les batalles les lluites mai no són en va.