13/7/15

Srebrenica

Havia decidit passar un dissabte relaxat per Barcelona. Feia temps per veure una exposició del Michael Snow a la Virreina i vaig decidir endinsar-me pel Born i cercar roba de rebaixes.

Fet i fet vaig anar a parar davant l'esplanada de l'antic mercat. Un muntatge ocupava part de la plaça. La gent feia cua al costat d'un escenari amb micros. Anaven pujant un a un i cadascú pronunciava el nom d'una persona. Darrera, una pancarta deia: «Les veusde Srebrenica 1995-2015».

Just al tren havia llegit al diari un article sobre el 20e aniversari d’aquest genocidi: «Els botxins seien en cadires perquè dempeus era massa cansat disparar tantes hores seguides».

Vaig notar un cert rebombori en un extrem de la plaça. Barrejada entre la gent, inconfusible,l'Ada Colau conversava distesament. De cop es dirigeix a la cua dels que esperaven pronunciar el nom d'un dels més de vuit mil assassinats d'Srebrenica. Quan li va tocar el torn, puja a la tarima, pronuncia un nom i se'n va envoltada d'un estel de seguidors. Natural, present, conscient, una més en un entorn de gent amable i solidaria.

Em dirigeixo a una taula, dono el meu nom i em donen una cartolina en forma de postal. Faig cua i, quan arriba el meu torn, una dona em diu com he de pronunciar el nom que m'ha tocat. Pujo i davant dels micros pronuncio: Smajo Jusupovic. Només sé que havia nascut un 15 d'agost de 1938.