16/4/15

Penedès utòpic


(Sobre la presentació del llibre "El Penedès era possible" al Vendrell, en commemoració del 10 aniversari de l'inici de la reivindicació de la Vegueria Penedès)

Un vendrellenc, company de velles batalles reivindicatives, em comentava que ell no hi creia amb la Vegueria. Era més aviat una qüestió vilafranquina. No vaig tenir temps de contestar-li, dons estàvem en una reunió a punt de començar. Però jo, com a baix penedesenc, he de dir que el que s’està coent darrera d’aquesta intensa moguda de 10 anys reivindicant la vegueria Penedès és una de les poques possibilitats de salvació del perill que hi ha de convertir-nos en la cua de lleó metropolitana, amb el que això comporta d’homogeneïtzació urbana i cultural.

Som conscients que el Baix Penedès és un territori dividit. El Vendrell mira cap a Tarragona pels seus lligams amb l’Administració pública provincial, part de la comarca interior ho fa cap al Penedès agrícola i la zona costanera és filla de la metròpoli.

De seguir per aquest camí el BP es disgregarà encara més. Cadascuna de les parts es giraran d’esquena. I acabaran sense reconèixer-se.

Com ho arreglem tot això? Què faria falta per trobar la cohesió, la integració d’aquestes parts disperses? Aquest aglutinant que ens doti de sentit i eviti que acabem sent definitivament fragments d’una conurbació urbana sense sentit. La solució només es pot trobar a través dels elements comuns que encara ens fan diferents i complementaris d’aquest entorn metropolità.

Mirem-nos en l’espill del paisatge. Aquest existeix com a conseqüència d’una concentració d’accions humanes: el treball, el comerç, les relacions socials i la cultura que tot això genera.

Si no apostem per això, què tenim? On cerquem la nostra identitat? O és que no tenim necessitat de sentir-nos d’un lloc, d’un espai. ?No cal l’energia i la vitalitat de pertànyer a un LLOC on hi gaudeixis vivint?

En la societat moderna sorgida del neocapitalisme i del pensament únic, el creixement demogràfic exponencial, la forta concentració metropolitana i les noves tecnologies, ens ha desconnectat del veí i, per tant, de la terra.

En la metròpoli, cada casa, cada habitatge és un planeta aïllat que cerca defensar-se del veí, un altre planeta en les mateixes condicions.

Les velles tradicions, la cohesió social que donava la identitat de l’entorn està desapareixent, amb la conseqüent desestructuració social i econòmica del territori. Aquí al Baix Penedès això s’ha fet evident més que en altres indrets.

L’única manera d’aconseguir-ho és cercar la unitat de les parts, no només de les que existeixen al BP sinó del conjunt d’un espai que té característiques comuns com és el territori Penedès.

No estem reivindicant les tradicions, ni les costums ni altres coses semblants. Estem lluitant per recuperar el control d’una història, d’una cultura i d’una economia que la considerem pròpies. D’un indret del que estiguem orgullosos, que ens faci vibrar i sentir protagonistes del que fem i d’on som.

La vegueria Penedès, no és un caprici d’alguns, és una necessitat de tots. Us convidem a tocar, mirar, sentir i llegir aquest llibre i notareu l’essència del retorn a la utopia.