Petites coses


Passades les festes, davant nostre un any d’esperança. La crisi ens va deixant un gran ventall d’oportunitats.

A banda dels grans esdeveniments polítics i econòmics, hi han petits gestos que apareixen i, en silenci, ens obren les portes a alternatives fins ara impensables.

El cas de l’autobús escolar a peu de Navarcles o del Turó del Cargol al barri de la Salut de Barcelona, on els nens fan el trajecte a peu, estalviant-se el bus, participant del paisatge i fomentant les relacions socials entre ells, són un bon exemple d’iniciatives sorgides de la crisi i que incideixen en el cor del sistema educatiu afavorint una manera d’entendre el món basada en el contacte directe del nen amb el seu entorn, i practicant, de pas, l’estalvi energètic.

Tots tenim present la gran moguda de cotxes que cada dia s’origina a l’entrada i sortida de les escoles. Jo que visc en un poble, prop de l’escola, observo com alguns pares agafen el cotxe per recórrer 200 metres. O quan, per la tarda, els carrers veïns  s’omplen de vehicles que esperen la sortida dels nens.  

De petit, recordo quan no hi havia cotxes. Tot era proper . Avui, la velocitat, el “guanyar” temps ens desconnecta  de l’entorn. Potser ja és hora de recuperar la proximitat de les coses i de les persones. El món seria diferent. Fes la proba aquest 2015 i deixa el cotxe aparcat. Ves a peu o agafa la bicicleta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

IDIADAGRÍCOLA

El paisatge d’un amic