14/11/14

L'endemà

Un regust agredolç em surt de la gola el dia desprès. Mentre trèiem el groc del poble, que amb tanta cura havíem embalat, contemplaven la necessitat d'organitzar un debat sobre la situació. Els que estem participant del procés assembleari i hem estat voluntaris vivim intensament  l’interior del paisatge després de la batalla.
Venen temps convuls i convé estar alerta. Després del bany de sentiments ancestrals, de les “selfies” a peu d'urna i de les alegries col·lectives d'un diumenge de festa continuada, apareix la penombra d'una realitat feixuga. Cal portar l'imaginació fins a l'extrem, com ho hem fet fins ara amb la col·lectiva organització d'un poble.
S'intueix que el camí serà llarg i ple d'obstacles i caldrà distreure'ns i generar alegries transitòries per alleugerar el camí. Aquí, al país del cava, serà més fàcil. I els castells ens ajudaran a recordar-nos qui som.
Cal no perdre el nord, ara. Som nosaltres, la gent, qui portem el timó i no el podem deixar.

Dons com us deia, amb els companys de lluita comentàvem la necessitat de promoure debats, d’ampliar la visió d'un món limitat, contrastar opinions i generar un entorn més ric per foragitar els voltors de la política rastrera, rebatre els mass media, rebutjar la por de l’altre. Esdevenir llum i revolució. Vèncer la penombra amb el coneixement i la seguretat de saber-nos solidaris.