Bellvei "caravaning"

És decebedor que el consistori hagi decidit modificar les Normes del sòl no urbanitzable per enquibir-hi un aparcament de caravanes al bell mig del sòl agrícola i paisatgístic. I més, davant l’informe jurídic municipal negatiu i les recomanacions en contra de la Comissió Territorial d’Urbanisme.

L’excusa d’uns pocs  llocs de treball no justifica l’impacte que aquesta decisió generarà sobre les terres de cultiu, algunes de regadiu, que formen part d’aquest ric patrimoni agrícola de l’interior baix penedesenc. 

Desenvolupar polítiques que incentivin les activitats econòmiques en l’extensa zona de sòl industrial existent,  molt ben situada  al llarg de la N-340, i en gran part sense ocupar, no seria més adient?

Ofegat pels desestructurats plans sense executar i encotillat per normes fora de temps, producte de molts anys seguint polítiques de pedaços sobre un Pla obsolet, porten al municipi a prendre decisions desorientades.

No és l’únic en aquesta situació. Mols ajuntaments tocats per la crisi donen pals de cec a la recerca desesperada d’una solució als seus conflictes econòmics i socials.

Si ens poséssim d’acord podríem reclamar de les Administracions un pla “renove” perquè invertís en la revisió qualitativa dels plans dels nostres municipis. Reactivaria molts mecanismes econòmics i socials i permetria afrontar el futur amb més optimisme i coherència. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

IDIADAGRÍCOLA

El paisatge d’un amic