Bens privatitzats
En Joan, el meu veí, em ve a veure amb dos rebuts de l’aigua
a la mà. Un correspon al pis on viuen ell i la Dolors. L’altra a la casa on
vivien fins fa poc. On viuen consumeixen uns 15m3 al trimestre i a l’altra,
3m3.
Aquesta diferència entre una casa habitada i una que ho fa
esporàdicament es tradueix en una factura de 50€ i una altra de 44€, o sigui,
una diferència de 6€. Un estalvi de 2€ per mes.
En el cas de situacions econòmiques precàries, de persones
discapacitades o d’edat avançada, tot i que el rebut ho té en compte i, si es
demana, te’l rebaixen, no sembla una diferència massa justa. Tot el pes del
rebut és en la part de costos fixes. Tampoc ajuda a fomentar l’estalvi d’aigua
quan el preu m3 no deixa de ser un percentatge molt petit dins la factura (entre
0,3€ i 0,5€ el m3).
El mateix passa en les complexes factures de la llum on el
control de la gestió està en mans de multinacionals privades. Aquestes
decideixen el repartiment de costos a la seva manera i impedeixen, mitjançant
la influència sobre els governs, la utilització d’energies renovables i
sobretot l’energia solar que ajudaria a l’estalvi directe de les famílies, a reduir
el dèficit energètic del país i a redreçar l’economia.
Tants anys de privatitzacions ens tornen al passat: els
senyors feudals aplicant el delme i els serfs de la gleva pagant religiosament.
Avancem en cercle.
Comentaris