Treballoci

Mac Fumaroli, catedràtic de la Sorbona afirmava en una entrevista, el dissabte passat a El País, que el valor central de la literatura i l’art fins el segle XIX era l’oci. No en el sentit de la peresa, sinó en dedicar el temps lliure a consagrar-lo a les activitats més dignes de l’home lliure.

Mentre que en el món industrial, modern, el valor central és el treball. És el benefici, guanyar. Un món en que les arts i les lletres estan cada vegada més marginades. I amb elles tota una concepció rica i evolutiva del ser humà i el seu medi.

Estem tant immersos en un món on preval el criteri material (i amb la crisi, més) que som incapaços de detectar les trampes que el sistema ens prepara.

Si el centre del nostre entorn cultural i social fos l’oci, paraules com  “Eurovegas”, “Barcelona world” deixarien de tenir significat i titllaríem de neci a qui ens vengués les millores socials amb la recurrent frase dels “llocs de treball”.

Davant d’això vaig cometre la gosadia de desenroscar la tapa del crani. I sota l’aixeta del lavabo vaig netejar el filtre del cervell. Pel forat de la pica s’escolaven frases i paraules: “guanyaràs el pa amb la suor del teu front”, “progrés” o “creixeu i multipliqueu-vos”.. Em vaig sentir alleujat. Al aixecar el cap, el Papa Francesc m’observava somrient, amb mirada múrria. Uf, vaig pensar. Anem per bon camí.