5/10/13

Via Làctia

A l’11 de setembre la Via Catalana cap a la independència passa per Bellvei. Participo activament del procés i visc intensament la moguda que això representa. Un veritable honor.
La gent del poble s’interessa pel tema. Hi ha expectació, molts col·laboren. També es produeixen reaccions contràries. El Consistori no ho té clar. Ens vol fer treure les estelades que hem penjat pels carrers.
Tot en harmonia  i la convicció general que es prepara un acte litúrgic per mostrar al món alguna cosa més que la independència d’un país d’un estat artificial.
No és casualitat que la cadena humana es produeixi en la punta d’inflexió d’una època de decadència del sistema.
La complexa organització a escala nacional per muntar-la fa aflorar algunes accions i discursos que recorden processos que no s’haurien de reproduir en una futura organització de país.
Hi ha molta il·lusió i la idea de mig milió de persones donant-se les mans fa posar la pell de gallina.
La qüestió és que en el precís instant que es produeixi el contacte, cadascú de nosaltres ho senti en el cor i ho transmeti a qui tingui al costat. No el fet de la independència, que es produirà com a desenllaç lògic, sinó l’essència de l’objectiu: Oferir al món una potent concentració d’energia positiva a escala global pronunciant un mantra: “som”.

Gandhi deia; “Soc nacionalista, i el meu país és el món”. Jo també.