24/4/13

La Mesòpoli de l’àrea agrària penedesenca


Formar part d’una xarxa urbana rural no és el mateix que ser perifèria urbana. Una regió agrícola no és una àrea necessàriament depenent d’una metròpoli o d’una gran ciutat propera. El cas de l’àrea vitivinícola del Penedès és un exemple. Tot i formar part de la Regió Metropolitana de Barcelona manté una estructura econòmica i cultural pròpia que li dona un grau molt elevat d’autonomia i genera en el seu interior una societat cohesionada que permet projectar els valors del seu territori més enllà del sistema metropolità del que en forma part.

Mentre que les metròpolis tenen un efecte depredador sobre les seves àrees agrícoles properes i les tracten com a espais buits que cal omplir amb les macro necessitats metropolitanes que no caben dintre, les mesòpolis[1] es caracteritzen per ser un territori agrícola ric amb un sistema de ciutats mitjanes i petites que permeten integrar el sistema rural a l’urbà en termes d’igualtat. Formen els tipus d'hàbitat urbà que en major mesura contribueixen a la conservació del rural com un espai diferenciat, i alhora es vinculen, al seu través, a la urbs global. D’altra banda són necessàries per l’equilibri i complement econòmic i ecològic del propi sistema metropolità.

Les ciutats generades pel propi territori agrícola tenen, intrínsecament, un respecte cap el seu entorn ja que han nascut i s’han desenvolupat a partir de l’agricultura. Aquesta xarxa urbana – de ciutats petites i mitjanes i petits pobles-, molt ben inserida en el medi rural, permet desenvolupar industria derivada – la vinicultura en el cas del Penedès- i generar serveis des del seu interior. És una economia pròpia i diversificada que l’allunya del perill de caure en l’estructura de les ciutats dependents d’un sistema superior –seria el cas de ciutats que neixen o es desenvolupen entorn d’una gran indústria -l’automobilistica, per exemple-, o de les ciutats dormitori.. A la vegada que el procés evolutiu de la seva història, lent i dilatat, com solen ser els sistemes rurals, generen una base cultural sòlida que proporciona una envoltant cohesionada del sistema territorial.

El Penedès posseeix aquestes qualitats mesopolitanes. Té la capacitat de poder autoestructurar-se i projectar-se a l’economia global sense necessitat de dependre en exclusiva de la jerarquia metropolitana. Tot i això, la interacció amb l’entorn metropolità i amb els altres sistemes agraris és necessària per configurar una xarxa de relacions al mateix nivell  que propicii un intercanvi profitós i equilibrat entre les parts, evitant d’aquesta manera els ensurts de la colonització metropolitana pura i dura que, en alguns moments històrics i en alguns indrets del Penedès, s’han produït o s’estan produint.

Cal un debat profund sobre aquesta situació i és necessari evitar les veus simplistes que defensen un sistema entregat totalment a la metròpoli; un sistema que facilita la implantació de macro instal·lacions metropolitanes, molt dependents de l’exterior i de dubtosa eficàcia econòmica, i que incentiva creixements residencials que augmenten el parc, ja de per si elevat, de la ciutat dormitori.

En el fons de la qüestió rau la defensa d’un model productiu, cultural i econòmic que, inclús, a curt termini pot ajudar-nos a sortir de la crisi de manera més efectiva que els cants de sirena, del 'tot si val per crear llocs de treball'. A hores d'ara, l’agricultura, és un valor a l’alça -tant pel potencial dels seus recursos econòmics, com per l’equilibri ecològic que representa i pel paisatge que genera- que cal saber gestionar per donar resposta racional i contundent a les falses alternatives metropolitanes.



[1] Cap a la urbs global, Artemio Baigorri, Editora Regional d'Extremadura, Mèrida, 2001, caítol:. De la ciutat intermediària a la mesòpoli.


De la ciutat intermediària a la mesòpoli
Capítol 7 del llibre Cap a la urbs global, Editora Regional d'Extremadura, Mèrida, 2001, pp. 167-183. 
© Artemio Baigorri

Analitzades en el marc de la hipòtesi de les urbs global que hem observat en aquest treball, les mesòpolis desenvolupen una funció d'articulació de xarxes urbanes, però sobretot faciliten la integració en la urbs global dels intersticis rurals, amb els quals dialoguen i interaccionen estretament. Al contrari que les petites i mitjanes ciutats no mesopolitanes, o les grans ciutats 'aïllades', les quals tan sols 'integren' als espais i hàbitats rurals que las circumden en un hinterland extens en la mesura que els utilitzen en els seus processos de metabolisme, com a espais residuals, convertint als espais rurals en espais aïllats de la urbs global.

Per contra, les mesòpolis són intermediàries, integrant del rural al urbà en termes
d'igualtat. Paradoxalment són les mesòpolis, producte en bona part de la globalització, els tipus d'hàbitat urbà que en major mesura contribueixen a la conservació del rural com un espai diferenciat, però alhora vinculat, al seu través, a la urbs global. Mentre que les grans ciutats només s'integren en la urbs global dels corredors a través dels quals es comuniquen amb altres grans ciutats i metròpolis:

"Les ciutats intermediàries presenten, de forma unànime, un caràcter particular: La seva escala els permet desenvolupar de forma privilegiada qualitats d'urbanitat, de civilitat, sent espais privilegiats en què els rurals es transformen en ciutadans "(Gault,1989:75)

Podem provar, doncs, a assenyalar els elements que defineixen, empíricament, a les mesòpolis. Com veurem, diversos d'aquests elements podem trobar-los en qualsevol ciutat, o en certs casos en altres tipus diferents de ciutat (ciutats mitjanes, grans ciutats, metròpolis). Sense això, el que creiem que caracteritza les mesòpolis és la presència simultània de la totalitat, o la major part, de les següents característiques.

1) Són ciutats que tenen una superfície, dins d'un ampli marge, entre els 100.000 i els 500.000 habitants, depenent del context territorial i sistema de ciutats al que es vinculen.

2) El seu creixement és fonamentalment intradirigit, això és generat per la interacció de
la ciutat amb el seu hinterland, en major mesura que exodirigit[1]. Així mateix, una part important del seu creixement demogràfic es deu als propis efectius, ja que compta amb un percentatge superior a la mitjana, de població en edat reproductiva.

3) Segurament, la mesòpoli té el seu origen en una agro ciutat, més fàcilment que en una capital política o religiosa, o que en una petita ciutat especialitzada industrial. De fet, la seva complexitat sectorial inclou una participació important del sector primari, especialment de l'Agricultura, a través del qual es produeix la principal interacció amb el seu hinterland.

4) Dins del seu hinterland existeixen altres petites i mitjanes ciutats, en terme de
'Ciutats bessones' o no,  el creixement del qual correlaciona positivament amb el de la mesòpolis, amb la qual a més competeixen en molts aspectes.

5) La mitjana del creixement dels nuclis menors del seu hinterland hauria correlacionar també positivament amb el del creixement de la mesòpoli, en la mesura que és una interacció d'intercanvi efectiu-encara que desigual-.

6) Les ciutats i pobles del seu hinterland commuten amb la mesòpoli, però mantenint un nivell important d'autonomia, no una dependència total (com passa per contra en els pobles o ciutats dormitori, com els de l'entorn de Valladolid o Pamplona)

7) Les mesòpolis presenten trets de multiculturalitat. Com veurem, això es manifesta molt especialment en el cas de les ciutats transfrontereres.

8) Les mesòpolis han de disposar d'un conjunt d'infraestructures culturals i productives bàsiques:

- Universitat amb carreres científiques, socials i humanes;
- Centres de recerca públics i / o privats relacionats amb les activitats econòmiques fonamentals del seu hinterland;
- Museus de temàtiques diverses i en algun cas amb projecció i/o vocació internacional;
- Institucions firals estables, amb activitat regular al llarg de l'any i de projecció més que local i regional;
-Palaus de Congressos, o espais en què aquests es celebrin amb regularitat al llarg de l'any;
- Premsa diària, emissores de ràdio i televisió local;
- Impremtes industrials i editorials;
- Aeroport, estació de ferrocarril i comunicacions per autopista / autovia amb metròpolis del sistema de ciutats dins del qual s'insereixen;
- Cambra de Comerç i seus d'organitzacions empresarials i professionals;
- Seus financeres;
- Seus administratives de divers ordre;
- Polígons industrials planificats i polígons deslocalitzats d'ús industrial i desenvolupament espontani.

9) El dinamisme demogràfic de la ciutat té un reflex en estils de creixement urbà en ocasions compulsius, amb creixement en taca d'oli, sense una planificació completament racional i amb moments d'incapacitat d'absorció de les noves demandes residencials. En aquest sentit, en les mésopolis sempre existiran barris d’al·luvió, desestructurats. A més, previsiblement els centres històrics de les mesòpolis apareixen en estat d’abandonament, excepte quan constitueixen un recurs econòmic (turístic) de primer ordre. Davant les ciutats mitjanes, les mesòpolis no fixen fronteres al desenvolupament urbà, de manera que la tendència al buidatge dels centres històrics és en l'actualitat tan accelerat com en les metròpolis.

10) Les mesòpolis, tot i tenir una identitat, no la tenen clarament definida, ni posseeixen un fort sentit d'identitat i pertinença particularista entre els seus habitants. Són en conseqüència 'acollidores' per als nouvinguts, que no tenen dificultats d'integració en les xarxes de les seves respectives capes socials. Paradoxalment, les mesòpolis inverteixen en la projecció d’una imatge exterior de la ciutat, encara que aquesta no respongui a un patró permanent -Al contrari del que passa a les ciutats mitjanes o grans ciutats-, modificant-se en funció dels canvis polítics que es produeixen.

11) La societat civil de les mesòpolis és capaç de generar l'aparició de grups i plataformes d'interès cívic, en resposta a conflictes urbans importants, i capaces d'incidir sobre l'opinió pública. No obstant això, en front del que succeeix a les ciutats mitjanes, aquesta societat civil és extremadament mòbil, i les seves organitzacions tenen un metabolisme molt accelerat.

12) Les mesòpolis ofereixen certa activitat cultural regular, tot i que no es potencia la cultura
d'elit. Però, alhora, tenen facilitat per incorporar a les seves tradicions nous hàbits (el carnaval és un bon exemple).




[1]Entenem per creixement exodirigit, per exemple, el degut a  la instal·lació d'una gran empresa, com pot ser el cas de Valladolid i la influència que en el seu dia va tenir FASA. També el degut a la mera posició geogràfica, com és el cas de Saragossa, el creixement de les últimes dècades respon, fonamentalment, a la seva ubicació al centre del triangle la industrialització. Així mateix, és un creixement exodirigit el que es produeix en resposta a les necessitats de espai-dormitori d'un nucli metropolità, com pugui ser el cas de Guadalajara. Probablement hàgim d'entendre també en aquest sentit el creixement a causa de la implantació d'una capitalitat artificial, producte de processos de regionalització.

3 comentaris:

Marc ha dit...

La gràcia de llegir escrits com aquest és que descobreixes coses de tu mateix que no sabies que eres. Ara em sento Mesopolità i amb orgull.
Gràcies Pau

Marc ha dit...

La gràcia de llegir escrits com aquest és que descobreixes coses de tu mateix que no sabies que eres. Ara em sento Mesopolità i amb orgull.
Gràcies Pau

PBS ha dit...

Gràcies, Marc, per a mi també va ser un descobriment.. crec que forma part de la columna vertebral del que anomenem "Vegueria Penedès".