Garden Center
Vaig entrar-hi per comprar terra vegetal i adob. Els
hivernacles estaven molt abandonats. No vaig trobar el què volia. Les darreres
vegades el recordava amb molta activitat. Ara, per no haver-hi, ni hi havia qui
atengués el negoci. Mirant a través d’unes vidrieres vaig entreveure algú que
es movia. Aparegué un home i com si l’estigués importunant em digué: Es cala
foc? Què vol? De terra vegetal no en tinc. L’empresa que me la subministrava m’ha
retirat el crèdit. Quan tinc quatre euros la compro al ‘xinos’. Quan la gent
s’assabenti que ells en venen i més barata ja ni d’això vendré. Em va explicar
la decadència a què el va conduir la crisi econòmica (i els xinesos, segons
ell). Com va tenir que fer front als deutes oferint el flamant 4x4. Ja no
cuidava jardins, Aquí li havien pres el lloc els de l’Est, que, amb unes
tisores de podar i uns rasclets, es presentaven a un euro l’hora per arranjar
jardins. La seva alternativa més viable era canviar el Garden per un Mercat de
compravendes de segona mà. Em preguntava què em semblava. Li mirava als ulls. La
seva desolació era crònica, caldria alguna cosa més que una bona idea per
salvar-lo de la desesperació. Com dir-li que tant important com la idea ho és
la il·lusió en què es porta a terme. Hi vaig entrar a per terra i vaig sortir
amb una trista realitat terrenal.
Comentaris
Comparteixo la importància de la il·lusió pel que es fa com un element clau per ser capaç de reinventar-nos i per saber veure les alternatives per fer front als reptes de l'entorn.