7/4/13

Garden Center


Vaig entrar-hi per comprar terra vegetal i adob. Els hivernacles estaven molt abandonats. No vaig trobar el què volia. Les darreres vegades el recordava amb molta activitat. Ara, per no haver-hi, ni hi havia qui atengués el negoci. Mirant a través d’unes vidrieres vaig entreveure algú que es movia. Aparegué un home i com si l’estigués importunant em digué: Es cala foc? Què vol? De terra vegetal no en tinc. L’empresa que me la subministrava m’ha retirat el crèdit. Quan tinc quatre euros la compro al ‘xinos’. Quan la gent s’assabenti que ells en venen i més barata ja ni d’això vendré. Em va explicar la decadència a què el va conduir la crisi econòmica (i els xinesos, segons ell). Com va tenir que fer front als deutes oferint el flamant 4x4. Ja no cuidava jardins, Aquí li havien pres el lloc els de l’Est, que, amb unes tisores de podar i uns rasclets, es presentaven a un euro l’hora per arranjar jardins. La seva alternativa més viable era canviar el Garden per un Mercat de compravendes de segona mà. Em preguntava què em semblava. Li mirava als ulls. La seva desolació era crònica, caldria alguna cosa més que una bona idea per salvar-lo de la desesperació. Com dir-li que tant important com la idea ho és la il·lusió en què es porta a terme. Hi vaig entrar a per terra i vaig sortir amb una trista realitat terrenal.

1 comentari:

Marc ha dit...

I la moral per terra?
Comparteixo la importància de la il·lusió pel que es fa com un element clau per ser capaç de reinventar-nos i per saber veure les alternatives per fer front als reptes de l'entorn.