9/2/13

Joie de vivre


Últimament em dedicava a parlar de coses quotidianes, procurava deixar de banda la política. Aquesta que a molta gent fa tanta mandra practicar. La realitat però s’imposa i davant dels esdeveniments no he pogut més que ficar el nas en les agitades aigües d’aquest món que s’aboca al caos més absolut. Bé, és una opinió optimista. Davant de tanta disbauxa un amic en deia: “ Però què s’ha de fer per canviar aquest sistema sense afectar a la gent?” La gent ja està afectada sense canviar-lo.  Només tenim una sortida digna de tot aquest guirigall on ens hem fotut: donar-li la volta. Fer les coses d’una altra manera com no s’han fet fins ara. Organitzar-nos. Cercar alternatives  ràpides, eficaces i properes. Clar que fa tant de temps que, teòricament, anàvem bé que fa mandra tenir-nos que posar el mono i responsabilitzar-nos de la part que ens toca. No som un país civilitzat, culte i amb imaginació? Dons au! Som-hi! No deleguem. Associem-nos. La responsabilitat és de tots, cadascú al seu nivell. Hem de dimitir de nosaltres mateixos per cedir el govern dels nostres actes personals a l’altra individu que portem dintre. A l’autèntic, al que no deixem sortir mai per por, pel què diran. Però, ara que el Pare s’ha tornat boig, què més ens dona. S’han acabat les societats de líders que ens porten a la demència més profunda. El preocupant és que molts temen l’anarquia, prefereixen morir en el caos.