26/7/12

Quatre ciutats


En un esmorzar els ‘quatre alcaldes’ de les capitals de l’àmbit Penedès expressaven les seves inquietuds en front la crisi econòmica que posa al descobert les debilitats dels seus territoris.

Dues  lluiten per sortir-se’n apostant per les seves qualitats intrínseques: la pell i la vinya. Les altres dues intenten surar. Una aferrada a la metròpoli i al mar. L’altra no troba el nord, perduda en un mar d’ambigüitats. Es barallen amb si mateixes, com un peix que es mossega la cua, per subsistir.

Quan no es té clar el camí sorgeixen falsos tòpics que s’acaben convertint, per manca de veritables arguments, en titulars: La logística global  i el tercer carril ferroviari. Cortines de fum per amagar la deriva política. El manteniment d’un sistema obsolet d’esquenes a la coherència d’un territori.

Tant de temps malbaratant l’abundància que ara no sabem què fer amb l’escassedat. S’obvien les oportunitats que la crisi proporciona. Els vells pensaments que ens menen ja no serveixen i els nous encara han d’emergir. 

Són conscients, aquests territoris, d’unir-se i canviar els paradigmes de la crisi per la voluntat del ser? Qui és no té por i troba el camí. Cercar economies alternatives. Crear xarxes solidàries. Fer el que el sistema no fa: generar cultura, energia, coneixements. Potenciar des de baix el que des de dalt ens neguen.