Quatre ciutats
Dues lluiten per sortir-se’n
apostant per les seves qualitats intrínseques: la pell i la vinya. Les altres dues
intenten surar. Una aferrada a la metròpoli i al mar. L’altra no troba el nord,
perduda en un mar d’ambigüitats. Es barallen amb si mateixes, com un peix que
es mossega la cua, per subsistir.
Quan no es té clar el camí sorgeixen falsos tòpics que s’acaben
convertint, per manca de veritables arguments, en titulars: La logística
global i el tercer carril ferroviari.
Cortines de fum per amagar la deriva política. El manteniment d’un sistema
obsolet d’esquenes a la coherència d’un territori.
Tant de temps malbaratant l’abundància que ara no sabem què fer amb
l’escassedat. S’obvien les oportunitats que la crisi proporciona. Els vells
pensaments que ens menen ja no serveixen i els nous encara han d’emergir.
Són conscients, aquests territoris, d’unir-se i canviar els paradigmes
de la crisi per la voluntat del ser? Qui és no té por i troba el camí. Cercar
economies alternatives. Crear xarxes solidàries. Fer el que el sistema no fa:
generar cultura, energia, coneixements. Potenciar des de baix el que des de
dalt ens neguen.
Comentaris