18/8/11

Viatge nocturn

Caminava de nit per la carretera de Calafell a Bellvei. Havia baixat a l’estació de Calafell sense saber com aniria a casa.

Al tren vaig concentrar-me en el desig de trobar algun conegut a l’estació que em portés al poble. A males, un taxi. Ningú. Eren les deu de la nit i prop de set quilòmetres per endavant. Els podia fer a peu malgrat la negra nit. Amb l’ajuda de la llum del mòbil vaig iniciar la marxa. Era perillós, un diumenge d’estiu la gent tornava en massa a la gran ciutat.

A mig camí va ser, prop la Cantera dels “motards”, una llum que es movia i darrera, dos llums intermitents. Un xicot prop de la trentena d’aspecte corpulent em va parar i em va demanar ajuda. El seu Suzuki s’havia quedat sense benzina i a Bellvei, segons ell, no li havien fiat perquè s’havia deixat la cartera a Reus, on havia anat a deixar el seu camió. Es va presentar com a Cristian i que vivia amb els seus pares a Pontons.

Se’l veia desorientat i perdut. El vaig ajudar a apartar el cotxe de la corba perillosa a risc d’un accident. Finalment al bar de la Cantera ens van vendre gasolina i vàrem fer el trajecte junts fins al semàfor de la Nacional. Li vaig donar diners i una adreça on podés tornar-me’ls. Em va prometre fer-ho. Sabia que no ho faria. Em va donar la sensació de que el guió de tot allò l’havia escrit al tren hores abans.

De vegades els missatges tenen resposta, aquí està, d'en Francesc de Masllorenç:
Bona tarda, em dic Francesc  i soc de Masllorenç, t’escric aquest correu desprès de lleguir la columna que has escrit al setmanari 3 de 8 ja que resulta que, suposadament, aquest personatge es un farsant, i es dedica això.
El dissabte dia 6/8/11 em va explicar que l’hi havien robar la cartera i que necessitava diners per posar gasolina, tot això passava a la zona de coma-ruga, però el posterior dimecres o dijous el vaig trobar a la zona de valls, també sense gasolina i explicant que la cartera estava descuidada al taulell de un comerç que havia anat, en totes dues ocasions deia que vivia a Pontons amb els seus pares i que treballava de muntador de mobles a una botiga del Vendrell.
També dir-te que aquell susuki no es seu, si no que l’hi varen deixar però em consta que ja l’hi han pres.
Ves tu a saber a les persones que ha enredat amb aquestos 15 dies que disposat de aquet vehicle
Res mes sols el consol que no sol et va enredar a tu si no que a mi també em va enredar (una vegada )

Salut