Déjà vu

El candidat de la CUP a l’alcaldia del Vendrell titllava de Parc Juràssic els congèneres dels dos partits majoritaris, els quals han regit quasi tota l’era democràtica municipal.  

No són els únics, entre els que es tornen a presentar hi ha ex alcaldes, nombrosos repetidors, alguns, amb moltes dècades escalfant seient. Tot això amanit amb un exercit de velles comparses destinat a no treure el cul de les cadires locals, formant un autèntic parc d’antediluvians baix penedesenc que fa esgarrifar.

Per què tornen o repeteixen molts protagonistes de greus alteracions demogràfiques comarcals, de desgavells territorials sense lògica? No ho faran per “servir al poble”? Ja sabem què han fet, com ho han fet i quin ha estat el resultat. A la vista està. Calen més probes del delicte?

Si fessin un balanç sincer de la seva trajectòria política segurament quans no se’n donarien vergonya? Però no es veuen a si mateixos, són incapaços de reconèixer la seva esperpèntica obra. Masses aduladors els pul·lulen.

Obsolets, parapetats darrera unes sigles rovellades frenen, tant com poden, alternatives joves, fresques i més situades en el temps. On és la sang nova necessària per superar aquesta decadència? Fa por.

Curiós però, la gent els tornarà a votar, i es seguiran creient salvadors de pàtries, encara que les desmembrin. Déu! que dur és ser borni en un país de cecs.