19/1/11

Facebook off


He acomiadat al facebook de la meva vida. Feia temps que em voltava pel cap. Deien que si és una tapadora de la CIA. Una plataforma des d’on el “sistema” ens controla. Havia començat el compte enrere esborrant les dades més personals. Deixant només el “careto” i el nom, al menys per fer acte de presència en una pàgina on tothom s’hi aboca. El programa responia com un crio emmarat: “comuniquem a tothom que “fulanito” ha esborrat les seves dades personals de la seva fitxa”.
Feia temps que acumulava un reguitzell de candidats que volien ser amics meus, el més sorprenent és que fins i tot els enemics. Cada vegada que hi entrava era un mar de fotos i notes de gent llunyana a la qual no veies mai o propera que te’ls trobaves pel carrer i ni cas. Vaig pensar que en no entrar-hi ja faria prou, però noi, de tant en tant en el correu apareixien les demandes dels convits, persones, actes, partits.. uf!
Va ser la setmana passada, m’arriba una comunicació del facebook dient que un “suposadament” amic meu havia contestat una enquesta sobre mi: creus que el teu amic es deixaria subornar fàcilment? La contesta: probablement. Creus que el teu amic és un corrupte? Podria ser. No m’ho penso dues vegades i em dono de baixa. En èpoques de crisi millor fer neteja de les andròmines que no deixen espai en el nostre interior per a la reflexió. El llibre de les cares n’ha perdut una.

1 comentari:

Jan Pep ha dit...

Ben fet, tothom hi hauria de reflexionar