Del mateix corral?
El traspàs del delegat del govern a les comarques de Tarragona s’ha produït en un mar d’elogis mutus entre l’entrant i el sortint, tot i pertànyer a partits diferents. Diplomàcia obligada o indicis de continuisme?
Tot i les paraules farcides d’amabilitat i bones intencions de diàleg, el nou delegat deixa clar quines són les prioritats: lluitar contra l’atur.
Fins ara s’ha emprat la paraula “progrés” per permetre qualsevol operació especulativa, ara el talismà és “atur”. Aquesta paraula anatemitza qualsevol desviació dels objectius, sota ella es faran les coses que s'han de fer. Barra lliure per seguir acotant el cap davant fuites de petroli, desbandades financeres i altres necessitats que el sistema demandi. El món polític és aparentment simplista, però tremendament complex per mantenir-se.
Respecte al Logis, fa una exposició, si més no, ambigua, el “tot i que” del rei Artur planeja en cada afirmació. D’una banda sap que el territori no el vol, el CIM i per tant va amb peus de plom. Ell és del Penedès (del Baix) i sap el que s’hi cou. De l’altra, les tesis Tremosa sobre “Catalunya serà logística o no serà” el fa dir que està a favor de la logística, però la crisi econòmica que deixa molts polígons industrials buits, apareix en escena i el fa recapitular. Tot queda en un: “potser amb un cimet ja faríem”.
La seva posició respecte a les reivindicacions del territori per a la vegueria Penedès l’evita amb un “déjà vu” tòpic pujolístic: “això, ara no toca”.
Ara toca fer de Virrei, transmetre les ordres directes dels seu representat. De la gent cal escoltar només el què i a qui es vol, i negar el que convé per facilitar les accions a executar des de dalt. És el seu paper, d’intermediari. Fidel paradigma d’una democràcia cada vegada més allunyada de la realitat de la gent i del territori.
Un, però encara espera que les coses canviïn a millor i que la gent que governa arribarà a comprendre que ja no hi ha més camí que la veritat. I la veritat passa, cada vegada més, per apropar els objectius a la societat i facilitar la seva participació, no el contrari com han fet tradicionalment els “delegats”.
Comentaris