25/3/10

Líder

Preocupa sentir parlar que necessitem líders per sortir de les crisis on hem caigut.

Una cosa és no trobar persones o grups capacitats políticament per portar a terme un programa convincent però, el sistema polític es mou per les accions dels grups econòmics que el dominen. El cas de les multinacionals energètiques fent i desfent per damunt de les institucions democràtiques, capaces, inclús, de fer anuncis de preservació mediambiental sent les que més contaminen, en són exemples paradigmàtics.

Amb aquestes circumstàncies, de què serveix demanar líders polítics, millor que els representants dels partits siguin gent discreta, neutra, silenciosa, dòcil, sense carisma, no sigui que esvalotin el galliner dels interessos establerts.

Sí, es cert que el líder, en majúscula, és reclamat quan el sistema entra en crisi econòmica profunda, o sigui ara, però apareix perquè gran part de la societat es manté desinformada, a l’albir de les publicitàries demagògies.

Un bon remei és la presa de consciència de l’individu, el debat ciutadà, la creació de xarxes socials a nivell local, l’intercanvi de coneixements a ras de terra. Practicar la democràcia, en definitiva. La creació d’opinió pública informada dissol les masses com glaçons en el Sàhara i genera una societat amb coneixement i capacitat per valdre’s per sí mateixa.