9/2/10

Catecrisi

La crisi va per llarg, diuen. Hi haurà canvis dràstics a les nostres vides. Millor fer-li front abans no sigui tard. Cal preparar-nos? No, en el sentit que encara ho fan algunes administracions, incentivant inversions desenvolupistes en època d’immobilisme creixent, crisi energètica i desequilibris globals, o organitzant el territori en un model de centralitat metropolità obsolet. És prudent ser prudents i intentar revifar els mecanismes econòmics que ens han portat aquesta situació?

Caldrà imaginació i gestionar millor els recursos i, sobretot, generar mercats interiors diversificats que s’interaccionin entre sí i es potenciïn. Foragitar les macroestructures especialitzades exclusivistes, producte d’interessos aliens, que degraden el territori i generen llocs de treball suïcides.

Produir on es consumeix, rehabilitar abans que expandir, exportació interna abans que importació global. Millora del paisatge interior abans que externalitats desequilibradores.

Estem en una etapa d’introspecció, lògica i necessària, després d‘un llarg període d’inconsciència expansiva. Cal urgentment una renovació, no ja política, sinó mental. Qui s’imagina gestionant la precarietat -model que porta implícit valors de solidaritat, cooperació i repartiment més social de la riquesa- als mateixos que han malbaratat l’abundància?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Buen comienzo