1/10/09

La pobresa d'esperit

Els ajuntaments estan escurats, alguns arruïnats. La crisi ha posat al descobert els dèficits històrics i el fals finançament que representa tirar de la construcció, una arma de doble tall. El paper dels ajuntaments és més important que els diners que reben.

Ells són qui estan en contacte directe amb la gent i coneixen amb detall les seves necessitats i els valors del seu territori. L’autoria local dels programes socials, culturals, d’estratègia econòmica a petita escala resulten inqüestionables, però fa massa temps que des de dalt no es fa cas de les seves justificades reivindicacions.

D’altra banda, al sistema municipal li manca una seriosa actualització dels seus mecanismes de funcionament als temps que corren. No es pot fer front als problemes globals amb solucions estrictament locals. La lluita contra l’atur no pot fer-se des d’un sol ajuntament, i menys utilitzant mecanismes que afecten negativament un àmbit més gran que els seus propis límits, com el cas de la logística, ja que genera l’efecte contrari: enfrontaments i desequilibris.

Si volem potenciar les pròpies capacitats i una autèntica política d’estalvi només hi ha un camí: aprendre a col·laborar entre municipis i dissenyar xarxes de relacions territorials comunes més enllà dels protagonismes polítics localistes d’individus i partits.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Els ajuntaments es comporten com a compartiments estancs. Ni tan sols són capaços per pactar o consensuar el desenvolupament territorial de proximitat. En són prova la relació de Banyeres amb Llorenç, i viceversa, i la relació de la Bisbal amb Santa Oliva.