El meu cosí Jaume
Me’l vaig trobar pel carrer. Anava enfundat en una jaqueta fosca amb caputxa i la mascareta del covid, carregant una bossa blava. “On vas?” Li pregunto. “A portar la brossa”. Respon. Li comento que, al Pòrtic municipal, l’Ajuntament es posava la medalla de la millora en la recollida de la brossa. Ell, tranquil·lament, respon: “El mèrit és de la gent, que som qui ho fem realitat”. Sempre tenia respostes encertades. Quan ens trobàvem, em sorprenia amb un comentari irònic sobre l’actualitat política. Dos dies després era mort. Va fer de pastor d’ovelles i, a la vegada, amb el seu amic Isidre, iniciaren els seus passos musicals com a duo Jai-dro —era l’època del Duo Dinámico—. Després va ser cantant del “ Conjunto Bahia ”. Feien ‘ bolos ’ per les festes majors i la costa Daurada —en aquella època, repleta de turistes alemanys i holandesos—. Li agradava el futbol i era tan aficionat de l'Espanyol que pintava la façana de casa seva de blanc i blau. Ermità, de naturalesa, no li
Comentaris
Encara que estic ficat de ple en la batalla del POUM a Calafell, (m'imagino que estas al corrent del ambient polític), m'agradaría continuar seguint d'aprop les teves idees, que son per mi, eines básiques de debat i aprenentatge. Espero un dia d'aquest pendre una birreta amb tu. UNA ABRAÇADA
Una abraçada