31/10/07

Mea culpa

Surten moltes veus polítiques, arrel de la presentació del Pla Territorial, queixant-se de que el Baix Penedès és una comarca oblidada. Raons no en falten. És, realment, una comarca oblidada, però ho és pels que hi vivim i la fem, no pels de fora. Els “altres” fan el que els interessa fer: utilitzar-nos com a territori de pas i envair unes terres —que consideren metropolitanes— on encara hi ha lloc per a grans implantacions residencials i logístiques.

Els qui, durant aquests trenta últims anys, han fet la comarca que tenim, no són la gent de fora. Hem estat nosaltres mateixos en fer i deixar fer el que resultava més fàcil: Aprofitar-nos de la proximitat amb Barcelona i de les platges per colonitzar el territori amb el baix preu de la inconsciència.

Tot això sense pensar com resoldre els problemes que aquesta desenfrenada expansió caòtica ens portaria al llarg del temps. Ara ens hi trobem, enfangats de quatre potes i, com un nen que ha fet una malifeta, i es vol treure la culpa de sobre, diu: “han estat ells”. Si no ens estimen és que no hem sabut fer-nos estimar. Les declaracions del secretari per a la Mobilitat afirmant que al Baix Penedès “no li ve d’aquí”, quan ens vol colar el CIM i l’A2, n’és un exemple evident.

D’altra banda, un territori com el nostre —entre metròpolis— té tantes possibilitats per crear riquesa que fins i tot resulta estrany l’esquifidesa d’empreses pròpies que hi ha. No serà que la dedicació al negoci fàcil d’urbanitzar ha fet oblidar guanyar-nos les garrofes per nosaltres mateixos? La inversió que ve de fora té un preu. Quants diners no han marxat —i segueixen marxant— durant aquest procés d’urbanització desenfrenat?

Però, pel que es veu, la força de la costum segueix imperant per sobre de l’esperit de generar riquesa a partir del nostre esforç i la nostra imaginació. Acceptarem un CIM que vindrà de fora a canvi de llocs de treball que vindran de fora. Seguirem pagant car el viure de renda, el no pensar en les possibilitats que tenim sense necessitat de buscar que el papa ens segueixi pagant la hipoteca del pis.

Assumir que el Baix Penedès és una comarca “oblidada per nosaltres mateixos” és començar a caminar per recuperar la memòria perduda, indispensable per saber què volem i així tenir clar on anem i saber quin paper hem de jugar més enllà del territori Penedès.

A hores d’ara, en que la Comissió de Política Territorial està a punt d’aprovar la proposta de resolució de l’Àmbit Funcional de Planificació Territorial, que gestionarà conjuntament les comarques del Penedès, el Garraf i l’Anoia, seria un bon moment per definir-nos i no fer més cas de les mesquines propostes, dels cants de sirena, dels qui segueixen especulant amb el nostre patrimoni més valuós: la terra.