Qui té por del 21?
Ha quedat palès que part del poble de Bellvei encara té por d’enfrontar-se als reptes que aquest segle ens depara. Tot i que alguns han optat per apuntar un canvi que pugui enganxar el poble al tren del segle 21, conscients que no es pot seguir tota la vida repetint la mateixa decadent escena política.
La reacció inconscient i visceral de por al canvi polític de molts, —només real pels clans familiars de la dreta atàvica— esperonada pels grups al poder, que no volen deixar la mamella de les influències, han aconseguit, amb discursos demagògics i tècniques difamatòries, que l’ensopiment col·lectiu de dependència a un sistema provadament caduc es perllongui encara més en el temps.
Donar carta blanca a qui ha perdut el nord de la gestió municipal, i que té com a objectiu prioritari el creixement demogràfic sense ordre ni concert, pot representar una autèntica bajanada. O potser no ha quedat clar, de temps ençà, que qui mana no té programa de govern, raó per la qual es dedica a muntar crítiques matusseres cap a un enemic inventat? En una societat sana i democràtica és un deure necessari fer oposició i criticar a qui governa.
Quan qui mana calla i no deixa parlar, mentre fa coses immorals, agredeix al municipi. O potser no és una agressió ambiental convertir el torrent de la Pellisseta en un canal de formigó? o posar els espais públics del sector Rita en zona inundable del torrent? o llançar al mercat prop de 1.000 habitatges entorn del poble? O voler imposar per sota mà una urbanització i un golf a la Muga, sacrificant l’únic espai important forestal del municipi, al més pur estil de la dreta zaplanista?
És decent la deixadesa dels sectors socials més necessitats com els joves? —mireu a entesaperbellvei.blogspot.com l’estudi sobre els joves a Bellvei publicat per la Generalitat— o els avis? amb un centre de dia inexistent, promès cada campanya?. I Baronia? La sempiterna oblidada.
La reacció inconscient i visceral de por al canvi polític de molts, —només real pels clans familiars de la dreta atàvica— esperonada pels grups al poder, que no volen deixar la mamella de les influències, han aconseguit, amb discursos demagògics i tècniques difamatòries, que l’ensopiment col·lectiu de dependència a un sistema provadament caduc es perllongui encara més en el temps.
Donar carta blanca a qui ha perdut el nord de la gestió municipal, i que té com a objectiu prioritari el creixement demogràfic sense ordre ni concert, pot representar una autèntica bajanada. O potser no ha quedat clar, de temps ençà, que qui mana no té programa de govern, raó per la qual es dedica a muntar crítiques matusseres cap a un enemic inventat? En una societat sana i democràtica és un deure necessari fer oposició i criticar a qui governa.
Quan qui mana calla i no deixa parlar, mentre fa coses immorals, agredeix al municipi. O potser no és una agressió ambiental convertir el torrent de la Pellisseta en un canal de formigó? o posar els espais públics del sector Rita en zona inundable del torrent? o llançar al mercat prop de 1.000 habitatges entorn del poble? O voler imposar per sota mà una urbanització i un golf a la Muga, sacrificant l’únic espai important forestal del municipi, al més pur estil de la dreta zaplanista?
És decent la deixadesa dels sectors socials més necessitats com els joves? —mireu a entesaperbellvei.blogspot.com l’estudi sobre els joves a Bellvei publicat per la Generalitat— o els avis? amb un centre de dia inexistent, promès cada campanya?. I Baronia? La sempiterna oblidada.
El poble amb els vots ha recolzat tot això, d’acord, però, hem de deixar que segueixi el seu procés fins a la degradació? i el municipi acabi convertint-se en “una mar de ciment” i en un poble dormitori on les persones comptin cada vegada menys?
Dependrà de tots nosaltres, només una actitud responsable, activa i democràtica por fer front a aquest procés . L’Entesa hi serà present i seguirà treballant al costat dels qui estiguin disposats a portar a terme una nova manera de fer municipi.
(Article que s'ha publicat a la revista municipal de Bellvei, el Pòrtic al núm. 29 del mes d'agost del 2007)
Comentaris