25/7/07

Les venes de la globalització

Tradicionalment al Rin s’hi pesquen unes gambes molt apreciades per fer l’aperitiu als bars i restaurants de les ciutats i pobles alemanys. Aquestes les pelaven i les envasaven una vegada pescades. Però els costos de mà d’obra que representaven cada vegada eren més elevats, de tal manera que un dia varen decidir que els resultava més econòmic enviar les gambes, una vegada pescades, amb camions frigorífics, al Marroc on les dones magrebines les pelaven. Una vegada envasades les tornaven a enviar a Alemanya per a ser consumides. Els camions havien de travessar tot França i tot Espanya, d’anada i de tornada —5.000 km.—.

Aquest exemple és un dels infinits trajectes que formen la complexa xarxa del transport del sistema econòmic global on la deslocalització industrial que patim en el primer món és substituïda per un transport de mercaderies que, aparentment més econòmic, no contempla les despeses ambientals que el sistema genera.

El CIM —Logis Penedès— no és res més que un lloc d’intercanvi de mercaderies a fi d’especialitzar i racionalitzar els trajectes dels camions. És una cruïlla logística internacional —entre les autopistes AP-7 i AP-2— on els camions provenint de totes bandes de la geografia europea intercanvien els seus contenidors.

Les dimensions d’aquest Centre Logístic són espectaculars: prop de 200 hectàrees —més de 250 camps de futbol— amb una previsió de més de 5.000 llocs de treball, la majoria d’ells d’estibadors de port, entorn del 900.000 m2 de sostre de naus que tindran unes alçades entre 15 i 25 metres —com un edifici de entre cinc i vuit plantes — per on hi passaran diàriament entre 10,000 i 20,000 camions amb la consegüent increment de pol·lució ambiental i el col·lapse circulatori dels sistema de carreteres locals i nacionals.

Els efectes però van més enllà, ja que els llocs de treball tenen molta probabilitat que vinguin de fora, la qual cosa agreujarà l’actual tendència a l’augment demogràfic desaforat del Penedès que ja està causant efectes negatius en la cohesió social –augment de la inseguretat ciutadana, saturació dels equipaments públics bàsics..-

I en la pérdua de valors culturals i el descens de la qualitat de vida a més de la destrucció d’un valor singular diferencial com és el paisatge que una estructura de poblacions rurals envoltades de vinya posseeixen encara.

L’efecte, a més, d’una implantació logística, portarà empreses multinacionals que s’escamparan per tot el territori comarcal afavorit per la feblesa de la majoria dels nostres governants locals molt lligats al sector immobiliari o sotmesos a un clientalisme de partit que afavoreix criteris un xic demagògics, com defensar el CIM per l’augment dels llocs de treball que representarà, sense entrar en un debat més a fons de la qüestió.

Les quatre manifestacions de més de 1.000 manifestants cadascuna, la pressió popular, la divulgació als mitjans i la posició de determinats partits polític han obligat a ajornar l’execució del polígon, ja que es preveia que entrés en funcionament el 2004.

El repte ara és mantenir-nos forts en el nostre convenciment que aquest projecte és un error i, alhora, exigir una planificació general adequadament consensuada per la societat civil. Sense aquesta premissa difícilment es podrà fer res. Per això fa falta conscienciar a la gent, cosa que la Plataforma No Fem el CIM ja fa temps que ho va fent anant poble per poble i explicant quins són els entrellats que hi ha darrera de la logística. I de com una gamba pot arribar a ser molt cara ambientalment parlant.




(Article escrit amb la Carmina Malagarriga per a la Plataforma No Fem El CIM i publicat al Diari de Vilanova)