Com afavorir el canvi climàtic al Penedès

Molts consideren que el canvi climàtic el generen països i organitzacions alienes a nosaltres, és cert, però darrera dels grans sistemes econòmics i polítics estem nosaltres, les persones. I les que vivim en aquest petit país del Penedès en som directa i indirectament responsables. La sobrecàrrega de població, el consum generat pels nostres hàbits quotidians i l’explotació inconscient dels recursos naturals fan del Penedès un terreny adobat pel desequilibri biològic.

A casa nostra el problema del canvi climàtic no és tant els símptomes, que hi són, com les accions que es fan per afavorir aquest. Exemples com la tala de boscos indiscriminada per fer urbanitzacions i camps de golf, la contaminació dels aqüífers dels nostre subsòl per activitats agropecuàries que, juntament amb les nostres creixents urbanitzacions teòricament protegides per les agendes 21 locals, obliga a portar aigua de l’Ebre a dojo, són alguns dels exemples evidents de com es pot ajudar a accelerar el canvi climàtic local.

Molts municipis el fomenten sense ni tan sols ser-ne conscients —que és el més greu—, i proposen creixements urbanístics i demogràfics sense fre. Tot el que es fa en nom del progrés en realitat és pel progressiu augment del canvi climàtic.

No contents amb això, encara hi ha qui pretén portar grans zones logístiques que alteraran el sistema econòmic i social del Penedès, augmentarà la contaminació atmosfèrica i obligarà a construir més carreteres, autovies i autopistes. Destruïm els sistemes naturals dels boscos, les rieres, els torrents i, sobretot, el teixit agrícola. Afegim encara la valuosa contribució que fan els ports marítims amb els seus centres comercials i hotelers per afavorir l’alteració del perfil costaner i la desaparició de la nostra flora i fauna marítima.

La nostra comarca és un exemple immillorable d’insosteniblitat i, per tant, de gran contribuïdora al canvi climàtic. Quants anys necessitarem, seguint aquest ritme de creixement i alteració de l’ecosistema, per poder gaudir d’una gran massa urbana envoltada d’un esplèndid desert a 40º a l’ombra? Esperem que quan això arribi les nostres administracions es posin d’acord i plantin unes quantes palmeres, les zones verdes que no faltin.

(Article publicat al Diari del Baix Penedès)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

IDIADAGRÍCOLA

El paisatge d’un amic