Memòria de peix


L’accident a la N340, que ha costat tres vides més, ha reactivat les protestes dels municipis d’aquest eix demanant aplicar mesures i incentius per abaratir, o fer gratuïts, els peatges de l’AP7 i alliberar així la càrrega de trànsit de la N340, convertir-la en un eix menys perillós a l’espera de l’autovia A7. 

Molts recordem que el fil conductor de les actuals demandes van néixer arrel del projecte del CIM a l’Arboç-Banyeres allà per l’any 2004 -fa 14 anys- on es va iniciar el potent moviment “No Fem el CIM” en contra de l’A7 i d’implantar zones logístiques i ports secs sobre el Penedès vitivinícola.

La lluita d’aquest moviment social va generar propostes coherents sobre infraestructures del transport, tècnicament viables i respectuoses amb el medi, que han caigut en l’oblit.

Ara, amb la revifalla de la crisi, torna el CIM, i amb ell unes reivindicacions descafeïnades, sense debat sobre el model territorial que, anys enrere, ja s’havia consolidat com adequat.

Fem memòria: 1. l’any que ve s’acaba la concessió de l’AP7 i per tant la possibilitat d’establir unes regles de joc noves per tot el país. 2. que la majoria de la gent del Penedès va dir No al Cim i a la A7 –busqueu hemeroteques-. 3. que l’eix mediterrani de Mercaderies, de moment, passa per Madrid i el corredor del Penedès es queda amb la contaminació i el trànsit de camions, passin per l’A7, l’AP7 o la N340.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

El paisatge d’un amic

IDIADAGRÍCOLA