Entre Urbs


La resurrecció del Penedès com a territori autònom ha obert una porta a repensar la seva geografia des de una òptica més ambiciosa. Ja no som fragments d’un no res, som una entitat amb cos i ànima i tenim capacitat per jugar un paper fonamental en l'estratègia territorial metropolitana. Som un espai complementari i contrapuntístic de les caòtiques i complexes urbs.

D’un paper que absorbeix com un secant les grosses activitats metropolitanes no volgudes o no cabudes en elles, el Penedès, passa a ser una peça central que proporciona harmonia i equilibra el sistema.

El fet de que el Penedès sigui territori de pas no vol dir que ho sigui de tot déu qui vulgui passar, (la logística asiàtica, per exemple) ni que s’hi quedi temporalment (Logis) sense ofici ni benefici. No som un magatzem aliè.
A mesura que la vegueria es defineix com a territori de producció km0, gresol d’activitats agroalimentàries, 

centre d’activitats qualificades, espai de relació i comunicació entre metròpolis, més es perfila la idea de que el Logis no ha de ser Penedès i l’eix ferroviari de mercaderies no ha de passar pel Penedès.


El sistema logístic internacional tindrà que desprendre’s del seu oportunisme egoista i reconsiderar el seu model de desplegament indiscriminat sobre el territori amb uns paràmetres més acurats i generosos amb l’entorn i, sobretot, fora d’un territori on no hi te cabuda.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

El paisatge d’un amic

IDIADAGRÍCOLA