Entre Urbs
La resurrecció del
Penedès com a territori autònom ha obert una porta a repensar la seva geografia
des de una òptica més ambiciosa. Ja no som fragments d’un no res, som una
entitat amb cos i ànima i tenim capacitat per jugar un paper fonamental en l'estratègia territorial metropolitana. Som un espai complementari i
contrapuntístic de les caòtiques i complexes urbs.
D’un paper que
absorbeix com un secant les grosses activitats metropolitanes no volgudes o no
cabudes en elles, el Penedès, passa a ser una peça central que proporciona
harmonia i equilibra el sistema.
El fet de que el
Penedès sigui territori de pas no vol dir que ho sigui de tot déu qui vulgui
passar, (la logística asiàtica, per exemple) ni que s’hi quedi temporalment
(Logis) sense ofici ni benefici. No som un magatzem aliè.
A mesura que la
vegueria es defineix com a territori de producció km0, gresol d’activitats agroalimentàries,
centre d’activitats qualificades, espai de relació i comunicació entre
metròpolis, més es perfila la idea de que el Logis no ha de ser Penedès i l’eix
ferroviari de mercaderies no ha de passar pel Penedès.
El sistema logístic
internacional tindrà que desprendre’s del seu oportunisme egoista i reconsiderar
el seu model de desplegament indiscriminat sobre el territori amb uns
paràmetres més acurats i generosos amb l’entorn i, sobretot, fora d’un territori
on no hi te cabuda.
Comentaris